Resultats de la cerca bàsica: 588

111. aixadell
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aixada petita de fulla estreta, usada per a arrencar herbes entre els blats, treballar els solcs plantats d'hortalisses, etc. [...]
112. paté
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pasta feta de carn, fetge o altres viandes, assaonada amb herbes i espècies, i cuita, que se sol menjar freda. [...]
113. alcofoll
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pólvores molt fines de galena o d'antimoni que usaven les dones per a ennegrir-se les pestanyes, les celles, etc. [...]
114. essiu
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cas de la declinació de llengües com ara el finès que expressa un estat contingent o no permanent. Cas essiu. [...]
115. rebaixadures
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tires molt fines de pell que els blanquers obtenen com a rebuig en sotmetre les pells o els cuirs al rebaixatge. [...]
116. finoúgric -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al finoúgric. Grup de llengües de la família uraliana entre les quals hi ha el finès i l'hongarès. [...]
117. civet
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Guisat de carn marinada, generalment de caça, preparat amb vi negre, cebes, herbes aromàtiques i la sang del mateix animal. Civet de llebre. [...]
118. rubiàcies
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes dicotiledònies, que comprèn arbres, arbustos i herbes, de fulles simples, oposades o verticil·lades, amb estípules que de vegades esdevenen grosses i amb aspecte de fulla, i flors tetràmeres o pentàmeres de pètals soldats i d'ovari [...]
119. acordillament
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Defecte inicial d'una pintura aplicada amb brotxa, caracteritzat per l'aparició de fines estries rectilínies i paral·leles deixades pels pèls del pinzell. [...]
120. foliació
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de treure les fulles un vegetal. Acció de foliar; l'efecte. Exfoliació . Estructura de les roques metamòrfiques produïda per l'agregació dels minerals constituents en bandes fines, llentilles, fulls, etc., que destaquen les unes de les altres per la mineralogia [...]
Pàgines  12 / 59 
<< Anterior  Pàgina  7  8  9  10  11  12  13  14  15  16  17  Següent >>